17. Placas tectonicas

Una placa tectónica o placa litosférica es un fragmento de litosfera que se desplaza como un bloque rígido sin presentar deformación interna sobre la astenósfera de la Tierra. Este movimiento se produce por corrientes de convección en el interior de la Tierra que liberan el calor original adquirido por el planeta durante su formación. Límites de subducción. Una de las placas se dobla, con un ángulo pequeño, hacia el interior de la Tierra, introduciéndose por debajo de la otra. El límite viene marcado por la presencia de una fosa oceánica o fosa abisal, una estrecha zanja cada uno de cuyos flancos pertenece a una placa distinta. Límites de colisión. Se originan cuando la convergencia facilitada por la subducción provoca la aproximación de dos masas continentales. Límites de fricción. Es como llamamos a la situación en que dos placas aparecen separadas por un tramo de falla transformante. Las fallas transformantes quiebran transversalmente las dorsales, permitiéndoles desarrollar un trazado sinuoso a pesar de que su estructura interna exige que sean rectas.
http://es.youtube.com/watch?v=HIyFPuLjXLI&feature=related

16. Pangea

Pangea (Pangaea) es el nombre asignado por Alfred Wegener para definir al supercontinente formado por la unión de todos los continentes actuales. Deriva del prefijo griego "pan" que significa "todo" y de la palabra en griego "gea" "suelo" o "tierra". De este modo, quedaría una palabra cuyo significado es "toda la tierra". Pangea es un supercontinente que se cree que existió durante las eras Paleozoica y Mesozoica, antes de que los continentes que la componían fuesen separados por el movimiento de las placas tectónicas y conformaran su configuración actual. Este nombre aparentemente fue usado por primera vez por el alemán Alfred Wegener, principal autor de la teoría de la deriva continental, en 1912.

15. Volcanes

Un volcán constituye el único intermedio que pone en comunicación directa la superficie terrestre con los niveles profundos de la corteza terrestre. La palabra volcán fue derivada del nombre del dios mitológico Vulcano. Es el único medio para observar y estudiar los materiales líticos de origen magmático, que son el 80 % de la corteza sólida. En la profundidad del manto terrestre, el magma bajo presión asciende, creando cámaras magmáticas dentro o por debajo de la corteza. Las grietas en las rocas de la corteza proporcionan una salida para la intensa presión, y tiene lugar la erupción. Vapor de agua, humo, gases, cenizas, rocas y lava son lanzados a la atmósfera.
http://es.youtube.com/watch?v=pnkzo4krhs8&eurl=http://video.google.es/videosearch?q=VOLCAN&hl=es&sitesearch=

14. Entrada del Planetari

Esta es l'entrada que ens van donar als menuts.

13. Visita al Planetari de Castelló

>El Dijous Passat 1 de Maig viatge fins al Planetari de Castelló per a fer-li una visita.
DESCRIPCIÓ DEL PLANETARI:
Compta amb un fàcil accés, en la carretera de la costa,nombroses places d'aparcament i un entorn natural privilegiat. En una de les platges mes belles s'ubica el Planetari de Castelló, un dels mas significatius punts de reunió de l'oci, la ciència de la proveça. El Planetari disposa de quatre sales d'exposicions, la sala de projecció i l'àrea expositiva per als xiquets, i no tan xiquets, on descobrir secrets i curiositats del món de la ciència. Les nombroses projeccions i exposicions no sols ens acosten a la màgia i els misteris de l'univers, sinó que ens posen en contacte amb el nostre entorn natural, el mar que ens rodeja i les forces de la naturalesa. Així, en una sola visita podem passar de la contemplació de la Via Làctia als fons marins mediterranis.
COMENTARI:
Vaig veure una sessió que es cridava ''Descobreix l'univers'', que durava 30 minuts i era en Valencià. M'ha interessat molt haver anar al Planetari i vos recomane a tots visitar-ho és molt interessant i molt bonic.


Esta l'entrada al Planetari

12. El Sistema Solar

El Sistema Solar és un sistema planetari de la galàxia Via Làctia que es troba en un dels braços d'esta, conegut com el Braç d'Orió. Està format pel Sol, el qual li dóna el seu nom, i huit planetes més, el conjunt de cossos que orbiten al seu voltant igual que l'espai interplanetari comprés entre ells. En l'actualitat es coneixen també més de mil sistemes planetaris orbitant al voltant d'altres estreles, i més de tres estreles en què s'ha detectat la presència del menys un planeta.

11. Plutón

Va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per l'astrònom nord-americà Clyde William Tombaugh (1906-1997) des de l'Observatori Lowell en Flagstaff, Arizona, i considerat el nové i més xicotet planeta del Sistema Solar per la Unió Astronòmica Internacional i per l'opinió pública des de llavors fins al 2006, encara que la seua pertinença al grup de planetes del Sistema Solar va ser sempre objecte de controvèrsia entre els astrònoms. Després d'un intens debat, la UAI va decidir el 24 d'agost del 2006, per unanimitat, reclassificar Plutó com a planeta nano, requerint que un planeta deu "aclarir l'entorn de la seua òrbita". Es va proposar la seua classificació com a planeta en l'esborrany de resolució, però va desaparéixer de la resolució final, aprovada per l'Assemblea General de la UAI. Des del 7 de setembre del 2006 té el número 134340, atorgat pel Minor Planet Center.
http://es.youtube.com/watch?v=mevvOC2Vwoo

10. Charles Messier

El cazacometas Charles Messier, (16 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francés conegut per ser el creador del catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses, galàxies i cúmuls d'estreles)que porten el seu nom. Este catàleg es va publicar per primera vegada en 1774. Els objectes Messier es numeren del M'al1 M110, i encara hui en dia els aficionats els coneixen per eixe nom. Messier havia treballat molts anys com a assistent en l'Observatori Marí, instal·lat en el Hôtel de Cluny, en ple París, des d'on havia realitzat tots els seus descobriments. Compte la llegenda que Messier, gran aficionat a la caça de cometes, va inaugurar el seu catàleg amb M1 (la Nebulosa del Carranc) la nit del 28 d'agost de 1758, quan buscava en el cel el cometa 1P/Halley en la seua primera visita predita per l'astrònom anglés. El no va descobrir tots els objectes del seu catàleg, ja que molts van ser observats pel també francés Pierre Méchain i, anys abans, per altres astrònoms com Edmond Halley. El primer verdader descobriment de Messier va ser el Cúmul globular M3 en Cans Venaciti en 1764. Curiosament Messier és més famós pel seu catalogue de no-cometes que pels comets que va descobrir. L'interés de Messier a catalogar aquells objectes fixos estava a poder distingir-los dels errants, la qual cosa li facilitaria la tasca de buscar cometes. Gràcies a la publicació del seu catàleg, William Herschel es va veure estimulat per a iniciar (1783) un ambiciós projecte que, al llarg de 20 anys d'investigació, li va permetre catalogar un gran nombre de nebuloses i cúmuls en l'hemisferi nord.

9. El Universo

No obstant, el terme "univers" pot ser utilitzat en lleugerament diferents sentits contextuals, per a referir-se a conceptes com el cosmos, el món o la naturalesa.L'esdeveniment que va donar inici a l'univers s'anomena el Big Bang. En aquell instant tota la matèria i l'energia de l'univers observable estava concentrada en un punt de densitat infinita. Després del Big Bang, l'univers va començar a expandir-se per a arribar a la seua condició actual, i ho continua fent. La imprecisió de les actuals observacions de les prediccions ha obstaculitzat el destí final de l'univers.Les altres tres forces fonamentals i les partícules en què actuen són descrites pel Model Estàndard. L'Espai i el Temps pareixen estar connectats de forma senzilla i sense problemes, i l'Espai té curvatura mitjana molt xicoteta, de manera que la geometria euclidiana és, com a regla general, exacta en tot l'univers.
Edat: l'Univers té 13.700 milions d'anys.
Destí final: les proves recolzen la Teoria de l'expansió permanent de l'Univers, encara que molts altres afirmen que la matèria fosca pot exercir la força de gravetat suficient per a detindre l'expansió i fer que tota la matèria es comprimisca al que els científics cridarien el "Big-Crunch" o la Gran Implosió.

http://es.youtube.com/watch?v=B1AXbpYndGc